...i la vida continua

Aquesta entrada està motivada per a donar continuitat a aquest bloc. Tal com apuntava en una de les meves anotacions el temps corre i tot continua mes o menys igual, alhora que passen moltes de coses en poques setmanes:

- La plataforma Android comença funcionar
- Disponible la versió 8.10 d'Ubuntu per a servidors i ordinadors d'escriptori
- Barack Obama elegit president dels EUA
- Es presenta OpenOffice 3.0
- 1998 - 2008 Softcatalà commemora els 10 anys

... i moltes altres coses que es faria massa llarg d'anotar.

Comparant programari lliure i serveis de transport

Quan cal explicar a algú els avantatges de la filosofia inherent al programari lliure de vegades va be donar exemples referents a altres àmbits que tenen poc a veure amb les tecnologies de la informació, però que son fàcilment entenedors.

En aquest cas la comparació la faig amb els serveis i mitjans de transport. El programari lliure seria comparable als serveis de transport públic:

1. Orientats a l'economia i benefici comú.
2. Compartits amb la resta de la comunitat.
3. Tenen costos de manteniment, però son accessibles a tothom.
4. De vegades no son tan còmodes com els privatius, però entre tots ho podem millorar.
5. Sempre hi haurà gent amb poca consciencia, egoista, esnob i frívola que continuarà utilitzant mitjans privatius en situacions poc justificables.
   

Empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals

Un dels conceptes que defensa Manuel Castells en el(s) seus llibre(s) "Societat xarxa" és la distinció entre el que ell denomina "treballadors genèrics" i "treballadors auto-programables". Els primers serien els fàcilment substituïbles, mentre que els segons serien els més capacitats per a adaptar-se a noves qualificacions laborals.

Les aportacions que vull fer sobre aquest concepte són les següents:
1. No son els treballadors, sinó els llocs de treball els que caldria qualificar més aviat de convencionals (en comptes de genèrics) o no convencionals. La rigidesa d'aquests llocs de treball estaria definida per part de les empreses capitalistes i no per part del treballador.
2. En aquest sentit caldrà fer llavors la distinció entre empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals. Les empreses capitalistes convencionals son les que ofereixen serveis o productes fàcilment substituïbles per part del consumidor i les que queden al final a expenses de batalles de preus auto-destructives, justificant la seva gestió darrera de conceptes tals com la competitivitat i la productivitat.

Què diferencia per tant a una organització no convencional d'una empresa que si ho és? La resposta per a mi son les seves directrius que:
A) Donen prioritat a la qualitat del producte o servei per sobre de la productivitat i la competitivitat.
B) Es preocupen més dels beneficis per a tots (clients, treballadors i altres) per sobre dels beneficis econòmics més immediats, sense excloure'ls.
C) Son capaces de definir, contractar i mantenir llocs de treball flexibles que permeten a les persones que els ocupen tenir cert control sobre les tasques a realitzar i rebre'n de forma més directa les conseqüències positives (o negatives) del seu desenvolupament.

Vull assenyalar en aquest punt el concepte de "treballador-organització" a on destaca la capacitat d'auto-direcció de les tasques a desenvolupar i a on la separació organització/individu és dilueix. I és aquí a on justament brillen els conceptes d'independència i interdependència entre components (explicats a "Els 7 hàbits..." de Stephen R. Covey) i fan que tot plegat encaixi i puguin funcionar millor a mig plaç les organitzacions no convencionals per sobre de les empreses capitalistes convencionals subjectes a moviments purament especulatius.

Especulació massiva

Si segons els economistes l'especulació ha estat sempre admesa com una part (fins i tot beneficiosa) de l'economia de mercat. Com és que és justament ara que l'economia global pateix de les seves pitjors conseqüències?. Doncs justament perquè l'economia com qualsevol altre organisme viu, admet cert límit d'atacs o infermetats sobre el seu funcionament i sobreviure.

Si es reconeix que l'especulació és una pràctica legal però més aviat perjudicial per l'economia (com un sobre-pes per a un organisme per mala alimentació), es pot entendre que quan aquest perjudici es realitza de forma massiva (per part de milions d'inversors), l'únic destí possible de l'organisme és la seva malaltia. I la única cura real possible acaba essent la intervenció i evitar que aquesta mala pràctica es continuí produint. O és què potser és millor que s'intervingui quan l'organisme està ja donant senyals de mort?

Mapa conceptual del programari lliure

Qualitat a preus raonables i programari lliure

Havent estat llegint i meditant aquests dies sobre els models de negoci basats en serveis, una de les conclusions de sentit comú a les que fàcilment es pot arribar és que com a usuaris/clients/consumidors, el que volem és qualitat a preu raonable. Aquesta petita frase tan simple i fàcil d'entendre, cal però analitzar-la en els seus dos vessants:

- Que vol dir qualitat? que sigui bo, atractiu, que funcioni be i que els seus defectes o incidències siguin mínims i de fàcil solució.
- Que vol dir preu raonable? és un preu dins d'uns marges que fan que es tingui la sensació (si, si, sensació o percepció subjectiva de l'usuari) que el que s'està consumint o adquirint té prou qualitat a la vegada que el seu cost no és excessiu.

Que té això a veure amb el programari lliure? El programari lliure te també almenys dos vessants: el funcional i el filosòfic. El que volem com a usuaris, són també programes de qualitat i a preu raonable. La filosofia (la LLIBERTAT) malauradament sembla ser secundaria per a la majoria.

Tots podem mostrar-nos ambigus en certs moments

Dies després de publicar l'entrada sobre les mentides derivades de l'ambiguetat vaig tenir l'oportunitat de comentar la idea amb en Shane Martin Coughlan. La visió que em va donar estava orientada en concret cap a les empreses en la seva relació amb el programari lliure. Em va dir que tot i que en una organització poden trobar-se persones i directius convençuts de la bondat d'un canvi d'orientació, no vol dir que totes les persones i directius que formen l'organització hi puguin estar d'acord, i que tot i que hi podessin arribar a estar, caldria permetre un temps prudencial de transició (proporcional potser a la mida de l'entitat) durant el qual les declaracions i accions d'uns i altres membres de la organització podrien arribar a semblar contradictòries.

Això mateix podria arribar a aplicar-se també a governs i partits polítics i fins i tot a persones individuals en ple període de reflexió. De fet sempre he pensat que cal que tots continuem evolucionant i aprenent i admeto que la visió de noves perspectives poden fer-nos canviar d'ideari i fer-nos aparèixer als demés com a poc coherents, contradictoris i ambigus.

Tot i aquest aclariment, mantinc el que afirmo en l'anterior entrada en el sentit de que per a mi les pitjors mentides continuen essent les que es deriven de les ambigüetats (ara si, ara no) mantingudes per entitats i persones orientades a crear confusió i manipular maquiavelicament als demès.

Llibertats, drets d'autor i programari lliure

Després de haver dialogat breument amb en Richard Stallman després d'una conferencia realitzada per ell a on va explicar les bases de la filosofia de la fundació pel programari lliure que ell mateix presideix, hi hagueren certes qüestions que es plantejaren per a reflexionar-hi. En destaco dues:

1. La llibertat de poder renunciar a la pròpia llibertat: seria el cas de l'usuari que decideix utilitzar programari privatiu, tot i ser conscient de que el seu ús no és totalment lliure. Tot i semblar una paradoxa no ho és tal, ja que l'argument inicial no està correctament expressat i cal expressar-lo de la següent forma: el fet de renunciar a l'us de la llibertat en un moment determinat, no vol dir que es renuncii al dret a la llibertat per a poder utilitzar-la en altres ocasions. Essent així, l'usuari tendiria a utilitzar cada cop més programari lliure tot i utilitzar en moments puntuals programari privatiu a mida que vagi essent cada cop més conscient de l'existència d'alternatives lliures.

2. La possible renuncia altruista per part dels autors/programador als beneficis que poguessin derivar-se de l'explotació dels drets d'autor de les seves obres: aquí caldria adonar-se'n que realment els beneficis derivats de qualsevol obra intel·lectual incloent el programari es comencen a obtenir justament a partir de la propagació i ús de l'obra intel·lectual. Res impedeix a cap autor de mantenir la seva obra en secret, però en el moment en que és dona a conèixer difícilment es pot evitar la propagació lliure del seu contingut integra o parcial d'una o altre manera. El que fins ara s'ha fet amb la majoria d'obres privatives has estat publicitar "tastets" de les obres per tal de despertar l'interès dels possibles usuaris per a l'adquisició d'exemplars de les obres complertes. Avui en dia en que l'excés d'informació i de possibilitats d'oci el que realment és valora son les audiències (a quanta gent arriba una determinada obra), qui realment té les de perdre és aquell autor que amb un excés de cel no vulgui donar a conèixer la seva obra complerta a quanta més gent millor, la qual cosa permetrà a l'autor l'obtenció de beneficis per altres vies: reconeixement, participació en altres activitats, ...

En benefici de tots, per interés propi

Sé de gent que pensa que la majoria dels invents que han acabat beneficiant a molta gent s'han generat i produit a partir de la cerca de l'ànim de benefici individual del inventor. No ha de ser així sempre. Per que no ha de poder ser el revés?. Soc dels que estan convençuts que cercant l'objectiu del benefici comú és el millor camí per tal d'obtenir el benefici propi.

No hi ha pitjors manipulacions i mentides que les derivades de l'ambigüetat.

(cal llegir també reflexió posterior)

Faig aquesta afirmació sobretot quan veig:
1. Polítics que van dient que defensen llibertats, quan en realitat el que volen és imposar més restriccions.
2. Empreses que dieuen que defensen l'ecologia quan no hi ha res pitjor per l'ecologia que el consumisme que las manté.
3. Fabricants de software que van dient que donen support a la llibertat de software, sense alliberar el codi del seu propi software principal.

Silenci

Ha passat força temps des de que es va publicar l'última entrada en aquest bloc. Ha estat un temps de meditació, un temps de introspecció, de revelacions i de prendre atenció a certes qüestions per intentar orientar-nos millor en aquesta selva que és la vida. En aquest temps podria dir que ha passat molt i també que no ha passat res.

No haver escrit més ha estat també amb voluntat de no introduir més soroll, més contaminació d'informació de la que ja en hi ha: si allò que es va a dir no es prou valuós més val deixar lloc al noble silenci.