Empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals

Un dels conceptes que defensa Manuel Castells en el(s) seus llibre(s) "Societat xarxa" és la distinció entre el que ell denomina "treballadors genèrics" i "treballadors auto-programables". Els primers serien els fàcilment substituïbles, mentre que els segons serien els més capacitats per a adaptar-se a noves qualificacions laborals.

Les aportacions que vull fer sobre aquest concepte són les següents:
1. No son els treballadors, sinó els llocs de treball els que caldria qualificar més aviat de convencionals (en comptes de genèrics) o no convencionals. La rigidesa d'aquests llocs de treball estaria definida per part de les empreses capitalistes i no per part del treballador.
2. En aquest sentit caldrà fer llavors la distinció entre empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals. Les empreses capitalistes convencionals son les que ofereixen serveis o productes fàcilment substituïbles per part del consumidor i les que queden al final a expenses de batalles de preus auto-destructives, justificant la seva gestió darrera de conceptes tals com la competitivitat i la productivitat.

Què diferencia per tant a una organització no convencional d'una empresa que si ho és? La resposta per a mi son les seves directrius que:
A) Donen prioritat a la qualitat del producte o servei per sobre de la productivitat i la competitivitat.
B) Es preocupen més dels beneficis per a tots (clients, treballadors i altres) per sobre dels beneficis econòmics més immediats, sense excloure'ls.
C) Son capaces de definir, contractar i mantenir llocs de treball flexibles que permeten a les persones que els ocupen tenir cert control sobre les tasques a realitzar i rebre'n de forma més directa les conseqüències positives (o negatives) del seu desenvolupament.

Vull assenyalar en aquest punt el concepte de "treballador-organització" a on destaca la capacitat d'auto-direcció de les tasques a desenvolupar i a on la separació organització/individu és dilueix. I és aquí a on justament brillen els conceptes d'independència i interdependència entre components (explicats a "Els 7 hàbits..." de Stephen R. Covey) i fan que tot plegat encaixi i puguin funcionar millor a mig plaç les organitzacions no convencionals per sobre de les empreses capitalistes convencionals subjectes a moviments purament especulatius.