Empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals

Un dels conceptes que defensa Manuel Castells en el(s) seus llibre(s) "Societat xarxa" és la distinció entre el que ell denomina "treballadors genèrics" i "treballadors auto-programables". Els primers serien els fàcilment substituïbles, mentre que els segons serien els més capacitats per a adaptar-se a noves qualificacions laborals.

Les aportacions que vull fer sobre aquest concepte són les següents:
1. No son els treballadors, sinó els llocs de treball els que caldria qualificar més aviat de convencionals (en comptes de genèrics) o no convencionals. La rigidesa d'aquests llocs de treball estaria definida per part de les empreses capitalistes i no per part del treballador.
2. En aquest sentit caldrà fer llavors la distinció entre empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals. Les empreses capitalistes convencionals son les que ofereixen serveis o productes fàcilment substituïbles per part del consumidor i les que queden al final a expenses de batalles de preus auto-destructives, justificant la seva gestió darrera de conceptes tals com la competitivitat i la productivitat.

Què diferencia per tant a una organització no convencional d'una empresa que si ho és? La resposta per a mi son les seves directrius que:
A) Donen prioritat a la qualitat del producte o servei per sobre de la productivitat i la competitivitat.
B) Es preocupen més dels beneficis per a tots (clients, treballadors i altres) per sobre dels beneficis econòmics més immediats, sense excloure'ls.
C) Son capaces de definir, contractar i mantenir llocs de treball flexibles que permeten a les persones que els ocupen tenir cert control sobre les tasques a realitzar i rebre'n de forma més directa les conseqüències positives (o negatives) del seu desenvolupament.

Vull assenyalar en aquest punt el concepte de "treballador-organització" a on destaca la capacitat d'auto-direcció de les tasques a desenvolupar i a on la separació organització/individu és dilueix. I és aquí a on justament brillen els conceptes d'independència i interdependència entre components (explicats a "Els 7 hàbits..." de Stephen R. Covey) i fan que tot plegat encaixi i puguin funcionar millor a mig plaç les organitzacions no convencionals per sobre de les empreses capitalistes convencionals subjectes a moviments purament especulatius.

Especulació massiva

Si segons els economistes l'especulació ha estat sempre admesa com una part (fins i tot beneficiosa) de l'economia de mercat. Com és que és justament ara que l'economia global pateix de les seves pitjors conseqüències?. Doncs justament perquè l'economia com qualsevol altre organisme viu, admet cert límit d'atacs o infermetats sobre el seu funcionament i sobreviure.

Si es reconeix que l'especulació és una pràctica legal però més aviat perjudicial per l'economia (com un sobre-pes per a un organisme per mala alimentació), es pot entendre que quan aquest perjudici es realitza de forma massiva (per part de milions d'inversors), l'únic destí possible de l'organisme és la seva malaltia. I la única cura real possible acaba essent la intervenció i evitar que aquesta mala pràctica es continuí produint. O és què potser és millor que s'intervingui quan l'organisme està ja donant senyals de mort?