Tots podem mostrar-nos ambigus en certs moments

Dies després de publicar l'entrada sobre les mentides derivades de l'ambiguetat vaig tenir l'oportunitat de comentar la idea amb en Shane Martin Coughlan. La visió que em va donar estava orientada en concret cap a les empreses en la seva relació amb el programari lliure. Em va dir que tot i que en una organització poden trobar-se persones i directius convençuts de la bondat d'un canvi d'orientació, no vol dir que totes les persones i directius que formen l'organització hi puguin estar d'acord, i que tot i que hi podessin arribar a estar, caldria permetre un temps prudencial de transició (proporcional potser a la mida de l'entitat) durant el qual les declaracions i accions d'uns i altres membres de la organització podrien arribar a semblar contradictòries.

Això mateix podria arribar a aplicar-se també a governs i partits polítics i fins i tot a persones individuals en ple període de reflexió. De fet sempre he pensat que cal que tots continuem evolucionant i aprenent i admeto que la visió de noves perspectives poden fer-nos canviar d'ideari i fer-nos aparèixer als demés com a poc coherents, contradictoris i ambigus.

Tot i aquest aclariment, mantinc el que afirmo en l'anterior entrada en el sentit de que per a mi les pitjors mentides continuen essent les que es deriven de les ambigüetats (ara si, ara no) mantingudes per entitats i persones orientades a crear confusió i manipular maquiavelicament als demès.

Llibertats, drets d'autor i programari lliure

Després de haver dialogat breument amb en Richard Stallman després d'una conferencia realitzada per ell a on va explicar les bases de la filosofia de la fundació pel programari lliure que ell mateix presideix, hi hagueren certes qüestions que es plantejaren per a reflexionar-hi. En destaco dues:

1. La llibertat de poder renunciar a la pròpia llibertat: seria el cas de l'usuari que decideix utilitzar programari privatiu, tot i ser conscient de que el seu ús no és totalment lliure. Tot i semblar una paradoxa no ho és tal, ja que l'argument inicial no està correctament expressat i cal expressar-lo de la següent forma: el fet de renunciar a l'us de la llibertat en un moment determinat, no vol dir que es renuncii al dret a la llibertat per a poder utilitzar-la en altres ocasions. Essent així, l'usuari tendiria a utilitzar cada cop més programari lliure tot i utilitzar en moments puntuals programari privatiu a mida que vagi essent cada cop més conscient de l'existència d'alternatives lliures.

2. La possible renuncia altruista per part dels autors/programador als beneficis que poguessin derivar-se de l'explotació dels drets d'autor de les seves obres: aquí caldria adonar-se'n que realment els beneficis derivats de qualsevol obra intel·lectual incloent el programari es comencen a obtenir justament a partir de la propagació i ús de l'obra intel·lectual. Res impedeix a cap autor de mantenir la seva obra en secret, però en el moment en que és dona a conèixer difícilment es pot evitar la propagació lliure del seu contingut integra o parcial d'una o altre manera. El que fins ara s'ha fet amb la majoria d'obres privatives has estat publicitar "tastets" de les obres per tal de despertar l'interès dels possibles usuaris per a l'adquisició d'exemplars de les obres complertes. Avui en dia en que l'excés d'informació i de possibilitats d'oci el que realment és valora son les audiències (a quanta gent arriba una determinada obra), qui realment té les de perdre és aquell autor que amb un excés de cel no vulgui donar a conèixer la seva obra complerta a quanta més gent millor, la qual cosa permetrà a l'autor l'obtenció de beneficis per altres vies: reconeixement, participació en altres activitats, ...

En benefici de tots, per interés propi

Sé de gent que pensa que la majoria dels invents que han acabat beneficiant a molta gent s'han generat i produit a partir de la cerca de l'ànim de benefici individual del inventor. No ha de ser així sempre. Per que no ha de poder ser el revés?. Soc dels que estan convençuts que cercant l'objectiu del benefici comú és el millor camí per tal d'obtenir el benefici propi.

No hi ha pitjors manipulacions i mentides que les derivades de l'ambigüetat.

(cal llegir també reflexió posterior)

Faig aquesta afirmació sobretot quan veig:
1. Polítics que van dient que defensen llibertats, quan en realitat el que volen és imposar més restriccions.
2. Empreses que dieuen que defensen l'ecologia quan no hi ha res pitjor per l'ecologia que el consumisme que las manté.
3. Fabricants de software que van dient que donen support a la llibertat de software, sense alliberar el codi del seu propi software principal.