Google: els sistemes oberts guanyaran

Jonathan Rosenberg, un dels directius de Google, signa un article a on intenta explicar quin és per a ells el significat de la paraula “open” i els beneficis obtinguts d’aplicar el màxim de transparència en tots els processos de les entitats i les empreses.

Segons l’article, els beneficis dels sistemes oberts són molt més amplis que no pas els generats per la creació i explotació de sistemes tancats en els que es basa la tradicional formació de MBA.

Els sistemes oberts són competitius i molt més dinàmics, tenen el potencial per generar indústries, d’aprofitar l’intel·lecte de la població en general i estimular les empreses a competir, innovar i guanyar sobre la base dels mèrits dels seus productes i no només la brillantor de les seves tàctiques de negoci. La cursa per mapejar el genoma humà és un exemple.

L’obert guanyarà.

Més informació:
- Official Google Blog: The meaning of open

En defensa dels drets fonamentals a Internet

Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"

Avui és el "Dia de la Llibertat del Programari"

DLP2009 - Caliu.cat

Sobre les grips

Desconec si ha estat a conseqüència del video “Operación pandemia” però sembla que els mitjans de comunicació hi van posant més seny:

- 3cat24.cat: El coordinador del registre europeu de la grip nova assegura que un de cada tres europeus tindrà la malaltia, però només 1 de cada 1.000 malalts tindrà complicacions.

- elpais.com: Los médicos no descartan que las epidemias de miedo se crean con algún interés económico e incluso políticos, porque la entidad que se está dando a un mal tan común como la gripe no responde a intereses sanitarios.

Salut!

Noticies de programari lliure en xarxes socials boicotejades

Segons es pot llegir en una noticia del diari digital "The Inquirer" les referències a pàgines que parlen de programari lliure podrien estar sent "boicotejades" en les xarxes socials com Digg.com. D'aquesta noticia també s'han fet ressò a la web en castellà alcancelibre.org

Concentració de riquesa i futbol

Els contractes multimilionaris que estem veient últimament en el mon del futbol no són bona noticia per al repartiment de la riquesa al mon, ni per tant per aturar la pobresa, ni per a la crisi que patim,

Microsoft despedeix 3000 empleats més

Latest round of Microsoft layoffs - Google News

Estàndards oberts en la resolució de conflictes

Molts dels conflictes entre Ens poden ser resolts molt més fàcilment amb la utilització d'estàndards oberts.

Un bon exemple seria la resolució de conflictes derivats de la incompatibilitat entre formats de dades en sistemes informàtics.

Però aquesta entrada ve referida no únicament a la tecnologia, sinó a problemes de tota mena. Moltes vegades és així, mitjançant la utilització d'estàndards oberts, com és resolen molt dels problemes de la vida diària. Tan sols cal recordar la definició d'estàndard: regla que estableix criteris, processos i mètodes uniformes.

Els mitjans a través dels que ens comuniquem els éssers, com la llengua, són també un exemple, ja que es basen en estàndards oberts (d'us públic i lliures de llicències). I senzilla i definitivament hem de considerar també el català com un estàndard obert que hem de seguir usant a través del qual podem continuar resolent molts dels nostres conflictes.

Peça a peça, pas a pas, dia a dia

Podem tenir de vegades la sensació de que passen els dies i no avancem prou en els objectius que ens hem marcat. No per això ens hem de rendir. Hem de tenir en compte però que moltes vegades els avanços no son tant ràpids com voldríem

No ens hem de preocupar per si tenim la sensació que els demés corren més de pressa que nosaltres. Tan sols cal que recordem la faula de la llebre i la tortuga de Isop.

No perdem mai de vista la nostre meta. Si el que fem tan sols és córrer d'aquí cap allà acabarem cansats sense arribar enlloc. Hem d'anar caminant i construint el nostre objectiu pas a pas, peça a peça, dia a dia.

I tot i que l'horitzó quedi molt lluny no per això hem de deixar d'avançar.

A qualsevol cosa li diuen ser amics

He rebut recentment un catàleg publicitari d'una empresa (internacional?) de formació o "entrenament" de directius per a empreses. Aquest catàleg ve acompanyat d'una carta de presentació a on miren d'explicar com cal afrontar la crisi segons ells. I per això comencen amb una historia de dos "amics" que es troben amb una fera carnívora en plena natura. L'amic "llest" davant la sorpresa de l'altre s'ajup amb rapidesa per a canviar-se les seves botes per un calçat mes esportiu, tot dient que tan sols cal que corri més que l'altre per poder salvar-se.

D'entrada aquesta historia podria semblar una mostra d'enginy aplicat a l'instint de supervivència, però ben mirat ho veig més aviat com una mostra de total menyspreu cap al que realment significa el valor de l'amistat. Això per a mi desqualifica totalment a l'empresa publicitada com a formadors de cap mena.

Tot això no tindria més importància sinó fos pel fet que aquesta empresa de formació ha estat recentment contractada per a donar cursos a directius d'empreses amb localització al nostre país. No és d'estranyar llavors veure com els directius d'aquestes empreses apliquen aquest tipus de tècniques mitjançant l'acomiadament fulminant de múltiples col·laboradors sense ni tan sols la molèstia de plantejar-se altres alternatives. El resultat d'aplicar aquestes tècniques en múltiples empreses simultàniament suposa un augment conjunt de l'atur i conseqüentment un augment de la crisi. No seria potser millor lluitar junts contra la fera, que no pas sacrificar els companys de viatge? O potser n'hi hauria prou tan sols compartint amb ella una mica de menjar. Així els hi va...

Que no esperin que per part meva contracti cap mena de curs a aquesta gent.

Obama allibera els continguts de la web de la "Casa Blanca"

Segons el diari "El Pais":
La Casa Blanca se hace 'copyleft'

...i la vida continua

Aquesta entrada està motivada per a donar continuitat a aquest bloc. Tal com apuntava en una de les meves anotacions el temps corre i tot continua mes o menys igual, alhora que passen moltes de coses en poques setmanes:

- La plataforma Android comença funcionar
- Disponible la versió 8.10 d'Ubuntu per a servidors i ordinadors d'escriptori
- Barack Obama elegit president dels EUA
- Es presenta OpenOffice 3.0
- 1998 - 2008 Softcatalà commemora els 10 anys

... i moltes altres coses que es faria massa llarg d'anotar.

Empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals

Un dels conceptes que defensa Manuel Castells en el(s) seus llibre(s) "Societat xarxa" és la distinció entre el que ell denomina "treballadors genèrics" i "treballadors auto-programables". Els primers serien els fàcilment substituïbles, mentre que els segons serien els més capacitats per a adaptar-se a noves qualificacions laborals.

Les aportacions que vull fer sobre aquest concepte són les següents:
1. No son els treballadors, sinó els llocs de treball els que caldria qualificar més aviat de convencionals (en comptes de genèrics) o no convencionals. La rigidesa d'aquests llocs de treball estaria definida per part de les empreses capitalistes i no per part del treballador.
2. En aquest sentit caldrà fer llavors la distinció entre empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals. Les empreses capitalistes convencionals son les que ofereixen serveis o productes fàcilment substituïbles per part del consumidor i les que queden al final a expenses de batalles de preus auto-destructives, justificant la seva gestió darrera de conceptes tals com la competitivitat i la productivitat.

Què diferencia per tant a una organització no convencional d'una empresa que si ho és? La resposta per a mi son les seves directrius que:
A) Donen prioritat a la qualitat del producte o servei per sobre de la productivitat i la competitivitat.
B) Es preocupen més dels beneficis per a tots (clients, treballadors i altres) per sobre dels beneficis econòmics més immediats, sense excloure'ls.
C) Son capaces de definir, contractar i mantenir llocs de treball flexibles que permeten a les persones que els ocupen tenir cert control sobre les tasques a realitzar i rebre'n de forma més directa les conseqüències positives (o negatives) del seu desenvolupament.

Vull assenyalar en aquest punt el concepte de "treballador-organització" a on destaca la capacitat d'auto-direcció de les tasques a desenvolupar i a on la separació organització/individu és dilueix. I és aquí a on justament brillen els conceptes d'independència i interdependència entre components (explicats a "Els 7 hàbits..." de Stephen R. Covey) i fan que tot plegat encaixi i puguin funcionar millor a mig plaç les organitzacions no convencionals per sobre de les empreses capitalistes convencionals subjectes a moviments purament especulatius.

Especulació massiva

Si segons els economistes l'especulació ha estat sempre admesa com una part (fins i tot beneficiosa) de l'economia de mercat. Com és que és justament ara que l'economia global pateix de les seves pitjors conseqüències?. Doncs justament perquè l'economia com qualsevol altre organisme viu, admet cert límit d'atacs o infermetats sobre el seu funcionament i sobreviure.

Si es reconeix que l'especulació és una pràctica legal però més aviat perjudicial per l'economia (com un sobre-pes per a un organisme per mala alimentació), es pot entendre que quan aquest perjudici es realitza de forma massiva (per part de milions d'inversors), l'únic destí possible de l'organisme és la seva malaltia. I la única cura real possible acaba essent la intervenció i evitar que aquesta mala pràctica es continuí produint. O és què potser és millor que s'intervingui quan l'organisme està ja donant senyals de mort?

Tots podem mostrar-nos ambigus en certs moments

Dies després de publicar l'entrada sobre les mentides derivades de l'ambiguetat vaig tenir l'oportunitat de comentar la idea amb en Shane Martin Coughlan. La visió que em va donar estava orientada en concret cap a les empreses en la seva relació amb el programari lliure. Em va dir que tot i que en una organització poden trobar-se persones i directius convençuts de la bondat d'un canvi d'orientació, no vol dir que totes les persones i directius que formen l'organització hi puguin estar d'acord, i que tot i que hi podessin arribar a estar, caldria permetre un temps prudencial de transició (proporcional potser a la mida de l'entitat) durant el qual les declaracions i accions d'uns i altres membres de la organització podrien arribar a semblar contradictòries.

Això mateix podria arribar a aplicar-se també a governs i partits polítics i fins i tot a persones individuals en ple període de reflexió. De fet sempre he pensat que cal que tots continuem evolucionant i aprenent i admeto que la visió de noves perspectives poden fer-nos canviar d'ideari i fer-nos aparèixer als demés com a poc coherents, contradictoris i ambigus.

Tot i aquest aclariment, mantinc el que afirmo en l'anterior entrada en el sentit de que per a mi les pitjors mentides continuen essent les que es deriven de les ambigüetats (ara si, ara no) mantingudes per entitats i persones orientades a crear confusió i manipular maquiavelicament als demès.

No hi ha pitjors manipulacions i mentides que les derivades de l'ambigüetat.

(cal llegir també reflexió posterior)

Faig aquesta afirmació sobretot quan veig:
1. Polítics que van dient que defensen llibertats, quan en realitat el que volen és imposar més restriccions.
2. Empreses que dieuen que defensen l'ecologia quan no hi ha res pitjor per l'ecologia que el consumisme que las manté.
3. Fabricants de software que van dient que donen support a la llibertat de software, sense alliberar el codi del seu propi software principal.

Reposta de l'ajuntament 15 mesos més tard!

Vaig fer una solicitud a l'ajuntament de Barcelona a través de la seva web i aquests dies he rebut la resposta:

"Benvolgut senyor, Benvolguda senyora,

Ens dirigim a vostè en relació a la petició sobre voreres rebuda el 07/02/06 amb codi XXXXXXXXXX-01, per informar-li que s'ha dut a terme el seu suggeriment.

Així mateix, volem agrair-li la seva comunicació. La participació dels ciutadans és molt important per millorar els serveis municipals i la convivència a la ciutat.

Cordialment,
Districte Sant Andreu
Ajuntament de Barcelona
Nota: Si us plau, no respongui directament a aquesta adreça de correu electrònic ja que no és operativa. Per a comunicar qualsevol incidència, queixa, suggeriment o agraïment, pot posar-se en contacte amb l'Ajuntament de Barcelona trucant al telèfon del Civisme 900 226 226 (telèfon gratuït) o a través de la pàgina web www.bcn.cat (apartat "L'Ajuntament t'escolta"). Moltes gràcies per la seva col·laboració."

Serà que s'acosten eleccions?. No crec que aquesta resposta després de 15 messos demostri gaire eficiencia per part de la gent que ha estat fins ara a l'ajuntament.

Sancions en defensa dels drets dels consumidors

En una de les últimes converses que he mantingut va sortir la noticia de la sanció de 600€ a la botiga "La Valenciana".

Després de buscar informació al respecte d'entrada no se jutjar fins a quin punt aquesta sanció es justa o no, tot i que no ho semblaria gaire ateses algunes de les versions de la noticia de mitjants als que els hi agrada manipular la informació.

Cal tenir en compte que l'entitat que imposa aquestes sancions ho fa en defensa del consumidor aplicant la llei vigent, és a dir l'Estatut del consumidor de l'any 1.993 en especial del seu article 26: "a) Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis,...".

És en aquest sentit que cal considerar la imposició de la sanció no com un atac a rés ni a ningú sinó com a defensa i protecció del consumidor.

Continua tenint sentit aquesta llei avui en dia?. Tenint en compte que és el català la llengüa propia de Catalunya, cal que les retolacions, les instruccions, els textos, les inscripcions estiguin almenys en català.

Estic en part d'acord en la teoria liberal segons la qual hauria de ser el mercat el que reguli l'acceptació o no de les pràctiques comercials, però avui dia continua essent necessari protegir el català si més no en el pais d'on és natural.

Una pàgina especialment interessant de l'Agència catalana del consum: Temes de consum. Drets lingüístics dels consumidors.