dilluns, d’abril 27, 2009
diumenge, d’abril 26, 2009
dijous, d’abril 02, 2009
Ubuntu fa cinc anys!
Ubuntu cumple cinco años en pleno éxito de su sistema operativo - ELPAÍS.com
Tot i que la primera versió no va ser fins l'octubre del 2004 segons
The Ubuntu Story es podria dir que el seu neixament va ser a l'abril.
dimarts, de març 31, 2009
dimarts, de març 24, 2009
dimecres, de març 18, 2009
Estàndards oberts en la resolució de conflictes
Molts dels conflictes entre Ens poden ser resolts molt més fàcilment amb la utilització d'estàndards oberts.
Un bon exemple seria la resolució de conflictes derivats de la incompatibilitat entre formats de dades en sistemes informàtics.
Però aquesta entrada ve referida no únicament a la tecnologia, sinó a problemes de tota mena. Moltes vegades és així, mitjançant la utilització d'estàndards oberts, com és resolen molt dels problemes de la vida diària. Tan sols cal recordar la definició d'estàndard: regla que estableix criteris, processos i mètodes uniformes.
Els mitjans a través dels que ens comuniquem els éssers, com la llengua, són també un exemple, ja que es basen en estàndards oberts (d'us públic i lliures de llicències). I senzilla i definitivament hem de considerar també el català com un estàndard obert que hem de seguir usant a través del qual podem continuar resolent molts dels nostres conflictes.
Peça a peça, pas a pas, dia a dia
Podem tenir de vegades la sensació de que passen els dies i no avancem prou en els objectius que ens hem marcat. No per això ens hem de rendir. Hem de tenir en compte però que moltes vegades els avanços no son tant ràpids com voldríem
No ens hem de preocupar per si tenim la sensació que els demés corren més de pressa que nosaltres. Tan sols cal que recordem la faula de la llebre i la tortuga de Isop.
No perdem mai de vista la nostre meta. Si el que fem tan sols és córrer d'aquí cap allà acabarem cansats sense arribar enlloc. Hem d'anar caminant i construint el nostre objectiu pas a pas, peça a peça, dia a dia.
I tot i que l'horitzó quedi molt lluny no per això hem de deixar d'avançar.
dimarts, de març 10, 2009
diumenge, de març 08, 2009
A qualsevol cosa li diuen ser amics
He rebut recentment un catàleg publicitari d'una empresa (internacional?) de formació o "entrenament" de directius per a empreses. Aquest catàleg ve acompanyat d'una carta de presentació a on miren d'explicar com cal afrontar la crisi segons ells. I per això comencen amb una historia de dos "amics" que es troben amb una fera carnívora en plena natura. L'amic "llest" davant la sorpresa de l'altre s'ajup amb rapidesa per a canviar-se les seves botes per un calçat mes esportiu, tot dient que tan sols cal que corri més que l'altre per poder salvar-se.
D'entrada aquesta historia podria semblar una mostra d'enginy aplicat a l'instint de supervivència, però ben mirat ho veig més aviat com una mostra de total menyspreu cap al que realment significa el valor de l'amistat. Això per a mi desqualifica totalment a l'empresa publicitada com a formadors de cap mena.
Tot això no tindria més importància sinó fos pel fet que aquesta empresa de formació ha estat recentment contractada per a donar cursos a directius d'empreses amb localització al nostre país. No és d'estranyar llavors veure com els directius d'aquestes empreses apliquen aquest tipus de tècniques mitjançant l'acomiadament fulminant de múltiples col·laboradors sense ni tan sols la molèstia de plantejar-se altres alternatives. El resultat d'aplicar aquestes tècniques en múltiples empreses simultàniament suposa un augment conjunt de l'atur i conseqüentment un augment de la crisi. No seria potser millor lluitar junts contra la fera, que no pas sacrificar els companys de viatge? O potser n'hi hauria prou tan sols compartint amb ella una mica de menjar. Així els hi va...
Que no esperin que per part meva contracti cap mena de curs a aquesta gent.
dimarts, de gener 27, 2009
Obama allibera els continguts de la web de la "Casa Blanca"
Segons el diari "El Pais":
La Casa Blanca se hace 'copyleft'
dissabte, de novembre 08, 2008
...i la vida continua
Aquesta entrada està motivada per a donar continuitat a aquest bloc. Tal com apuntava en una de les meves anotacions el temps corre i tot continua mes o menys igual, alhora que passen moltes de coses en poques setmanes:
- La plataforma Android comença funcionar
- Disponible la versió 8.10 d'Ubuntu per a servidors i ordinadors d'escriptori
- Barack Obama elegit president dels EUA
- Es presenta OpenOffice 3.0
- 1998 - 2008 Softcatalà commemora els 10 anys
... i moltes altres coses que es faria massa llarg d'anotar.
dissabte, d’octubre 11, 2008
Comparant programari lliure i serveis de transport
Quan cal explicar a algú els avantatges de la filosofia inherent al programari lliure de vegades va be donar exemples referents a altres àmbits que tenen poc a veure amb les tecnologies de la informació, però que son fàcilment entenedors.
En aquest cas la comparació la faig amb els serveis i mitjans de transport. El programari lliure seria comparable als serveis de transport públic:
- Orientats a l'economia i benefici comú.
- Compartits amb la resta de la comunitat.
- Tenen costos de manteniment, però son accessibles a tothom.
- De vegades no son tan còmodes com els privatius, però entre tots ho podem millorar.
- Sempre hi haurà gent amb poca consciencia, egoista, esnob i frívola que continuarà utilitzant mitjans privatius en situacions poc justificables.
diumenge, de setembre 21, 2008
Empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals
Un dels conceptes que defensa Manuel Castells en el(s) seus llibre(s) "Societat xarxa" és la distinció entre el que ell denomina "treballadors genèrics" i "treballadors auto-programables". Els primers serien els fàcilment substituïbles, mentre que els segons serien els més capacitats per a adaptar-se a noves qualificacions laborals.
Les aportacions que vull fer sobre aquest concepte són les següents:
1. No son els treballadors, sinó els llocs de treball els que caldria qualificar més aviat de convencionals (en comptes de genèrics) o no convencionals. La rigidesa d'aquests llocs de treball estaria definida per part de les empreses capitalistes i no per part del treballador.
2. En aquest sentit caldrà fer llavors la distinció entre empreses capitalistes convencionals i organitzacions no convencionals. Les empreses capitalistes convencionals son les que ofereixen serveis o productes fàcilment substituïbles per part del consumidor i les que queden al final a expenses de batalles de preus auto-destructives, justificant la seva gestió darrera de conceptes tals com la competitivitat i la productivitat.
Què diferencia per tant a una organització no convencional d'una empresa que si ho és? La resposta per a mi son les seves directrius que:
A) Donen prioritat a la qualitat del producte o servei per sobre de la productivitat i la competitivitat.
B) Es preocupen més dels beneficis per a tots (clients, treballadors i altres) per sobre dels beneficis econòmics més immediats, sense excloure'ls.
C) Son capaces de definir, contractar i mantenir llocs de treball flexibles que permeten a les persones que els ocupen tenir cert control sobre les tasques a realitzar i rebre'n de forma més directa les conseqüències positives (o negatives) del seu desenvolupament.
Vull assenyalar en aquest punt el concepte de "treballador-organització" a on destaca la capacitat d'auto-direcció de les tasques a desenvolupar i a on la separació organització/individu és dilueix. I és aquí a on justament brillen els conceptes d'independència i interdependència entre components (explicats a "Els 7 hàbits..." de Stephen R. Covey) i fan que tot plegat encaixi i puguin funcionar millor a mig plaç les organitzacions no convencionals per sobre de les empreses capitalistes convencionals subjectes a moviments purament especulatius.
dissabte, de setembre 20, 2008
Especulació massiva
Si segons els economistes l'especulació ha estat sempre admesa com una part (fins i tot beneficiosa) de l'economia de mercat. Com és que és justament ara que l'economia global pateix de les seves pitjors conseqüències?. Doncs justament perquè l'economia com qualsevol altre organisme viu, admet cert límit d'atacs o infermetats sobre el seu funcionament i sobreviure.
Si es reconeix que l'especulació és una pràctica legal però més aviat perjudicial per l'economia (com un sobre-pes per a un organisme per mala alimentació), es pot entendre que quan aquest perjudici es realitza de forma massiva (per part de milions d'inversors), l'únic destí possible de l'organisme és la seva malaltia. I la única cura real possible acaba essent la intervenció i evitar que aquesta mala pràctica es continuí produint. O és què potser és millor que s'intervingui quan l'organisme està ja donant senyals de mort?
dimarts, d’agost 19, 2008
dilluns, d’agost 18, 2008
Qualitat a preus raonables i programari lliure
Havent estat llegint i meditant aquests dies sobre els models de negoci basats en serveis, una de les conclusions de sentit comú a les que fàcilment es pot arribar és que com a usuaris/clients/consumidors, el que volem és qualitat a preu raonable. Aquesta petita frase tan simple i fàcil d'entendre, cal però analitzar-la en els seus dos vessants:
- Que vol dir qualitat? que sigui bo, atractiu, que funcioni be i que els seus defectes o incidències siguin mínims i de fàcil solució.
- Que vol dir preu raonable? és un preu dins d'uns marges que fan que es tingui la sensació (si, si, sensació o percepció subjectiva de l'usuari) que el que s'està consumint o adquirint té prou qualitat a la vegada que el seu cost no és excessiu.
Que té això a veure amb el programari lliure? El programari lliure te també almenys dos vessants: el funcional i el filosòfic. El que volem com a usuaris, són també programes de qualitat i a preu raonable. La filosofia (la LLIBERTAT) malauradament sembla ser secundaria per a la majoria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)