Encara que pugui semblar increïble ja comença a circular codi que te com a base la utilització de tecnologia AJAX per autocopiar-se i expandir-se en altres pàgines: Samy opens new front in worm war.
De ben segur que tornarem a sentir de casos com aquest.
EclipseZone - Ward Cunningham leaves Microsoft for Eclipse.
A més segons sembla, Zend Technologies, famosos pel llenguatge PHP, s'afilien també a la Fundació Eclipsi.
Per a probablement la immensa majoria de gent que treballa amb ordinadors, el programari espia (spyware) és equivalent a programari malèvol (malware). Però cal tenir en compte que des dels orígens de les tecnologies de la informació, una de les característiques bàsiques que justament tenen els ordinadors és la capacitat de memoritzar les operacions realitzades amb anterioritat. Podríem arribar a dir que el ordinador o la xarxa ens espia al ser capaç de "recordar" un document de text que hem desat?, o per ser capaç de capturar quina es la configuració d'escriptori que ens agrada més?, o per ser capaç de reproduir els canvis que hem anat realitzant en un wiki?. Segurament molts pensaran que tot això no es pot considerar espionatge a l'usuari i que és confondre els termes i n'estic d'acord.
La informació que es desa sobre la nostre historia en la navegació d'un lloc d'internet (altrament dit seguiment de sessió) no s'ha de considerar espionatge . El que cal plantejar és si permetre mantenir aquesta informació és realment perjudicial o no, o pot arribar a ser-ho. Amazon és un exemple clàssic dels beneficis (i també dels perjudicis) que això pot suposar per l'usuari. Moltes de les weblicacions que van apareixent tals com Pandora justament basen la seva funcionalitat en recordar les preferències i dades de sessió de l'usuari.
Hem de tenir en compte que tota aquella informació que manipulem en ordinadors és susceptible de ser observada per tercers. Hem tenir en compte que el "Gran Germà" pot estar present. Aquest Gran Germà no és pas un ens únic, sinó qualsevol persona o entitat disposada a treure'n partit de la informació que hagi pogut interceptar o capturar. Però el problema no és realment que puguin treure'n partit, sinó que ens puguin arribar a perjudicar directa o indirectament fent-ho.
El que es innegable és que l'usuari ha de poder triar la seva privacitat, quina informació vol proporcionar i quina no, inclòs el seu historial de navegació, i en aquest sentit cal considerar tot aquell sistema o programari que de forma oculta amb nocturnitat i traïdoria roba informació de l'usuari com a autèntic malware que cal combatre i cal que els usuaris connectats a la xarxa prenguin precaucions per evitar que això passi.
Una variant de la teoria del joc ha estat guardonada enguany amb el Nobel d'Economia. Aquesta teoria que ja va estar guardonada també l'any 1994 s'ha pogut veure últimament experimentada en un polèmic programa de la televisió nacional pública catalana anomenat "Sis a traïció".
Tal com s'explica en la wikipedia aquesta teoria te per objectiu el estudi matemàtic de l'opció que presenta millor comportament o benefici més elevat quan els costos i beneficis de cada opció no estan prefixats sinó que depenen de les opcions escollides pels altres participants en el "joc" o situació. Cal dir que el que s'anomena "joc" es realment un àrea d'aplicació. D'aquesta manera podem trobar aplicacions d'aquesta teoria en àrees com predicció de comportament de valors en borsa, gestió del trànsit, marketing, biologia evolutiva o la resolució de conflictes.
Google acaba d'alliberar el seu lector RSS. Tot i que Google és l'empresa que viu el seu moment més dolç, no tot el que fa ho fa milllor que els altres. Bloglines es un servei que ja fa temps que ho fa prou be en aquest camp.
Pels que es dediquen a la feina de serveis relacionats amb la tecnologia, hi ha poques coses que els facin patir més que l'actualització de sistemes en explotació, sobre tot quan es tracta de serveis dels que depenen múltiples usuaris en empreses en no admeten la suspensió del seu funcionament:
- haver de treballar fora d'hores, nits o caps de setmana.
- patir perquè tot continuí funcionant sense problemes després de l'actualització.
- resar per no haver d'utilitzar copies de seguretat.
Un cop superat el tràngol la sensació de recompensa es prou bona, sobre tot si l'actualització val la pena, però ja pateixes per saber quan et tocarà fer-ne un altre.
Trobo que la pràctica que pot estalviar més d'aquests patiments es la següent, tot i no ser sempre aplicable: reproduir l'entorn en explotació amb la màxima fiabilitat possible sobre un altre ubicació real o virtual.
L'objectiu immediat de la creació i manteniment de programari en codi obert no hauria de ser fer diners:
Nessus security tool closes its source
CheckPoint Acquires Snort
però en aquesta vida no tot son els diners ...
"Ning is a free online service (or, as we like to call it, a Playground) for people to build and run social applications." - Aquesta weblicació te per objectiu la creació d'altres weblicacions a partir de plantilles prèviament creades. Està orientat a la construcció del que anomenen aplicacions socials tals com wikis, del.icio.us, Flickr, etc... Les aplicacions que es proposen serien en la seva majoria com wikis especialitzats en temes concrets.
"JotSpot makes simple web applications simple to build by combining wikis and web applications in an easy-to-use hosted service for workgroups." - Un altre aplicació orientada a la creació de wikis per a grups de treball reduits amb multiples usos.
Aquest productes tindrien alguns punts amb comú amb el Quickplace de IBM salvant les diferencies:
"IBM Lotus QuickPlace is a business-ready (not free), self-service work space expressly designed for team collaboration. With Lotus QuickPlace, users can instantly create secure work spaces on the Web, providing them with a "Place" to coordinate, collaborate and communicate on any project or ad hoc initiative."
Sembla que Google i Sun poden anunciar avui una interessant noticia:
Next Up: Google Office?
Els trucs trobats en la pàgina indicada a continuació estan orientats a la publicació d'informació en diaris web per part d'infants i adolescents, però trobo que son molt aplicables com a polítiques de publicació per a adults: Tips on blogging safely for parents and kids.
A destacar:
Un altre aplicació basada en AJAX feta per la gent de 37signals aquest cop per realitzar escriptura colaborativa de documents o montar "wikis": Writeboard
Zimbra i goowy mail: aquestes dos weblicacions fetes la primera amb AJAX i la segona amb Flash inclouen clients de correu i calendaris; semblen prou interessants per veure per a on poden anar els tiros respecte a desktop web.
Una de les millors explicacions d'un terme debatut últimament web2.0. Però jo em continuo preguntant, per quan ipv6? O'Reilly: What Is Web 2.0
Tot i haver experimentat des de fa mesos amb el fenomen dels diaris web, be deixant comentaris o escrivint altre tipus de continguts, a partir d'avui intentaré donar un altre enfocat més tècnic i més relacionat amb les meves "Ink.ie.tuds" professionals als escrits i intentar sovintejar més això d'escriure.
